La Ciutat de les Dones o la importància dels espais de resistència

Tradicionalment s’ha explicat que les dones al llarg de la història hem estat relegades a l’àmbit domèstic, mentre que els homes han dominat l’espai públic. Ells han lluitat les guerres, han conquerit territoris, han fet grans gestes. Nosaltres, en canvi, hem estat sempre a la rereguarda.

DSC_0063
Mireia S. Albrich va fer un repàs per la història de moltes dones que han tingut un paper secundari als llibres, tot i la seva rellevància. (Lluna Rebel)

Tot i això, hi ha hagut dones que han trencat aquesta barrera entre allò públic i allò privat. Aquestes dones, però, no s’expliquen als llibres de text, ni a les aules de les universitats. Aquestes dones queden relegades a petits espais d’empoderament, com en el que es va convertir la Biblioteca del Poble-sec – Francesc Boix el dimarts 6 de novembre al vespre. Allà, i amb l’ajuda de Mireia S. Albrich de la Trama SCCL, vam descobrir que nosaltres sí que hem escrit la història.

La Ciutat de les Dames

La xerrada es va estructurar al voltant de l’obra La ciutat de les dames, escrita a l’Edat Mitjana per Christine de Pisan. En aquesta, l’autora reflexiona sobre la possibilitat de crear una ciutat únicament per a dones, lluny de les violències masclistes que patien, dia rere dia i de manera sistemàtica, per part dels homes. Però aquest fet no és nou, sinó que a l’Antiga Grècia ja hi havia col·lectius de de dones, anomenades Amazones, que vivien i lluitaven pel seu compte, sense cap home entre elles.

400px-meister_der_27citc3a9_des_dames27_002
Christine de Pisan desmentia en el seu llibre els prejudicis que la societat imposava sobre les dones. (Viquipèdia)

Més endavant, i passada ja l’Edat Mitjana, van aparèixer les bruixes, que qüestionaven tot l’ordre establert. Per aquesta mateixa raó, van ser acusades de bruixes i plasmades de manera negativa a l’imaginari popular. “Les conseqüències de les caceres de bruixes ens afecten a dia d’avui”, afirma Albrich, i és que molts temes com són les malalties feminitzades, per exemple l’endometrosi, es troben encara fora del debat públic simplement per ser exclusivament femenins.

Una representació injusta de les dones

Tot i procedir de moments històrics diferents, aquestes dones tenen un aspecte en comú: totes han estat representades de manera injusta al llarg de la història. “No hi ha hagut gairebé mai una representació de dones que viuen per elles mateixes sense banalitzar-les o criminalitzar-les”, afirmava Albrich. Sigui per una excessiva sexualització del seu col·lectiu o per una persecució injustificada, sempre han viscut al marge d’allò que és “correcte” (o, dit d’una altra manera, de l’ordre patriarcal).

bruixes
Bruixes, Amazones… totes són dones que la història ha criminalitzat i discriminat. (La Xarxa)

Però els espais no-mixtes no sempre han estat formes de resistència. Com explica Albrich a l’hora de culminar la vetllada, els Parlaments, els bars i les cuines han estat sempre espais dominats per un sol gènere. Ara bé, quan aquests espais es converteixen en racons de resistència és quan es tornen perillosos per l’ordre establert. Per aquesta mateixa raó, cal que totes siguem amazones i bruixes i que, en definitiva, seguim creant espais on ens puguem sentir lliures.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google photo

You are commenting using your Google account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s