Gina Serra Insua és presidenta de l’Associació de Transsexuals de Catalunya. Per ser dona trans, el 2007 va ser acomiadada de la seva feina, un cas clar de discriminació que va acabar guanyant. Ara, és força coneguda per la seva lluita sindical pels drets de les persones transsexuals.
Vostè va patir discriminació en l’ambient laboral per ser una dona trans. Com va ser el seu cas?
Treballava a una empresa d’atenció a persones grans, en una residència. Tot i que vaig passar l’entrevista, el primer dia no em van donar ni roba i em vaig haver de canviar al lavabo. I després de 15 dies treballant, em van dir que no havia passat el període de prova.
La tractaven diferent els companys de feina?
A simple vista, era un tracte “normal”, cordial. Però després veies que hi havia comentaris a les meves esquenes i situacions que no quadraven del tot.
I com va reaccionar?
Llavors, vaig denunciar el cas i em van readmetre. I, des de llavors, treballo allà. També vaig entrar al comitè d’empresa, per protegir-me d’aquestes agressions.
Ostres! Normalment les cúpules empresarials són un ambient molt masculinitzat, això ho nota?
La cultura patriarcal es fa notar molt, aquestes persones tenen la convicció que, al fer el trànsit d’home a dona, una persona “es rebaixa”. Lliguen el món de la transsexualitat a la prostitució i a l’espectacle, tot i que això, a dia d’avui, és una concepció antiquada. Tot i això, abans treballava de cambrera i aquestes situacions eren molt més habituals.
Ah, sí?
Sí, on treballo ara és un espai predominantment femení. En canvi, l’hosteleria és un ambient hipermasculinitzat on s’aprofiten de les dones i la feina està indiscutiblement segregada per gènere. Ho vaig haver de deixar perquè començava el trànsit i em sentia molt discriminada.
Pel que sembla el col·lectiu trans pateix molt en l’ambient laboral. Això des de l’Associació de Transsexuals a Catalunya com ho treballeu?
Des de l’associació, procurem atenció a persones trans i també treballem per la visibilització del nostre col·lectiu. És molt important que les persones del futur puguin conèixer de primera mà la nostra situació. A part, molts cops les persones transsexuals busquen informació en temes de salut.
I quins són els principals problemes sanitaris amb què es troben les persones?
Tot i que s’ha avançat, encara hi ha una patologització per part del sistema de salut. Per exemple, si t’has de fer una mamografia, indiquen explícitament disfòria de gènere, quan això no hauria de ser rellevant a l’hora de realitzar aquest procediment.
Tornant al tema laboral: dins l’associació, s’ha trobat amb més casos com el seu?
Sí. Pensa que entre un 80-85% de les persones trans estan a l’atur. Hi ha molta gent qualificada que es troba amb casos de discriminació laboral i és una realitat que no podem negar. Hem portat dos casos a judici i s’han guanyat.
I com empara la llei aquestes persones?
Ara mateix, a Catalunya, la llei del 2014 hi ha molts aspectes que no els contempla, com ara la protecció de persones trans que no tenen la nacionalitat espanyola. A part, si et vols canviar el DNI et demanen dos anys de transició, com a mínim. Això implica que, si vols signar un contracte laboral, has de posar el nom que tens al DNI. Encara que sembla que hàgim avançat, hi ha moltes coses que aquesta llei no contempla. Per tant, des de l’associació demanem que l’estat espanyol reguli a nivell estatal la situació de les persones trans.
Lluna Rebel Art i Feminisme 