Mireia S. Albrich: “En l’art, les dones hem estat tractades com a objectes”

2-female-by-birth
Cartell de guerrilla girls “Female by Birth, Feminist by Choice”

Mireia S. Albrich és humanista especialitzada en gènere. Juntament amb la filòsofa Mireia Cebriàn,  dirigeixen les sessions del curs “Cultura amb perspectiva de gènere” de la Trama SCCL, a la Lleialtat Santsenca.

Hem pogut parlar amb Albrich per conèixer en més profunditat els objectius i el contingut d’aquest nou curs.

Entrevista a Mireia S. Albrich

Per què creieu que és important que existeixin cursos així?

És important, perquè estem envoltades de discursos que ens condicionen en les nostres relacions i ens estan constituint, de fet des que som petits i petites. Aquests discursos que es produeixen a través de la cultura, l’art, la publicitat, el llenguatge… i són androcèntrics i masclistes. Aquests discursos ens donen una imatge determinada del món, invisibilitzen les dones i menystenen la feminitat. És per això que pensem que cal que existeixin cursos com aquests, per visibilitzar que existeixen aquestes violències sistemàtiques. Les dones no hem estat subjectes dels discursos que envolten la sexualitat, hem estat tractades com a objecte.

“Aquests discursos ens donen una imatge determinada del món, invisibilitzen les dones i menystenen la feminitat”

Un dels objectius del curs, doncs, es donar-nos eines per emmarcar la realitat en aquest context. Però no només això. També volem visibilitzar tots aquells discursos i aquelles creacions que ja estan subvertint el sistema patriarcal. Tot i així, són treballs que també estan invisibilitzats. Projectes com el Trivial, el Projecte Minerva… En aquest sentit, des de Trama vam iniciar una plataforma web que és el “Teixim xarxes contra els estereotips” que pretén col·lectivitzar els sabers individuals perquè qualsevol pugui penjar els recursos i les accions que fa contra els estereotips i les violències mediàtiques. Tot això forma part d’aquesta lluita conjunta i col·lectiva que hem de fer per lluitar contra els discursos masclistes i visibilitzar aquelles que ja ho estan fent.

 

I de quina manera voleu aconseguir aquests objectius? Quines dinàmiques seguiran les vostres sessions?

Són sis sessions de dues hores, ja vam fer la primera. Intentarem que s’articulin a partir del visionat d’imatges i audiovisuals, i dinàmiques participatives. La metodologia pròpiament per si mateixa ja està transmetent uns valors. No podem voler destruir la idea d’una societat vertical i autoritària amb unes eines verticals i autoritàries, no? També volem, doncs, que tingui un resultat artístics i intentarem consensuar amb el grup de quina manera volen fer-ho. Intentarem que hi hagi una part pràctica a cada sessió i en la última farem una creació conjunta i col·lectiva.

 

I com va anar la primera sessió?

Va anar molt bé. Vam fer unes dinàmiques de coneixença per veure l’opinió de totes respecte diferents temes. I després vam fer un anàlisi general per veure de quina manera s’entenia des d’aquest curs la cultura, que no només es pensessin que eren les arts plàstiques.

“Vam analitzar què transmet l’art i quin poder de creació de discursos té”

També vam plantejar les sessions programades, que en aquest cas són: dones i novel·les; dones i xarxes socials, centrada en les youtubers; dones i creació plàstica i feminista; i dones i sèries. També vam analitzar què transmet l’art i quin poder de

liberty
La Llibertat guiant al poble, d’Eugene Delacroix.

creació de discursos té, analitzant obres com la Llibertat guiant el poble, el Jurament dels Horacis… Vam fer una sessió general per veure com des de tots els camps se’ns està parlant d’una manera de veure el món i com des dels mateixos camps hi ha hagut altres artistes que han revertit aquesta manera de veure el món i han construït una nova mirada i un nou imaginari.

 

Sí, és cert, de fet al llarg de la història els homes han monopolitzat la creació artística, no? Quina visió de les dones s’ha mostrat al llarg dels segles?

Sí que és cert que han monopolitzat la creació artística perquè han tingut més facilitat per accedir als coneixements necessaris, als materials necessaris, a les condicions de vida necessàries per poder crear. Però el que veritablement han monopolitzat els homes és el record d’aquesta creació artística, el que ensenyem ara a les escoles, als teatres… Però les dones hi hem estat, des de les nostres pròpies realitats, tot i ser relegades, invisibilitzades, no estudiades i oblidades.

“El que veritablement han monopolitzat els homes és el record d’aquesta creació artística”

La visió que donen els homes de les dones -i que dóna per tant l’art que coneixem i valorem- és una visió que ens nega la condició com a subjectes: en l’art les dones som representades com a objectes. També cal preguntar-nos: quan les dones hem estat al

The+original+catalog+cover+designed+by+Sheila+DeBretville+for+'Womanhouse'+(1972)
Miriam Schapiro i Judith Chicago a la WomanHouse. (Sheila de Bretteville)

món de l’art, hem tingut veu pròpia? És una pregunta que ens hem de fer i que ja es van fer Miriam Schapiro i Judith Chicago, per exemple, les dones que van iniciar als Estats Units la Casa de les Dones. Aquests són una mica els diferents debats que s’obren amb aquesta pregunta.

 

 

 

One comment

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google photo

You are commenting using your Google account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s